6 de desembre de 2011, hui és el dia de la Constitució. En teoria és una festa i hem de celebrar el haver aconseguit, desprès de tant de temps el que s'hem posat d'acord en un sistema polític que, a la fi, ens ha donat estabilitat els últims 33 anys. Vista la història d'este país, és ben cert que ho hem de celebrar com cal. Jo era jove quan es va preparar i votar la Constitució del 78, no la vaig votar per falta d'uns pocs anys, però era evident que era la única solució possible que no implicava una marxa enrere cap al franquisme que era visible cada dia i no arribava encara a ser el record del malson que hui és per a molta gent que el coneix per les "batalletes" dels més majors. Doncs bé, sempre s'ha dit que aquella Constitució podia assemblar-se a un contracte entre grups socials per decidir, entre tots, cap on devia anar el país.
El mateix podríem dir dels partits polítics dintre d'un sistema democràtic com és el nostre. Concretament, el PSPV, el nou PSPV que volem fer els militants, deuria ser capaç d'oferir a la ciutadania un contracte clar i precís que incloga, com a clàusules, una sèrie de principis concrets i definits de manera que tots tinguem clar quin és el model de País que volem fer. Des d'ací doncs, cal proposar l'elaboració d'un nou model de partit i de contracte que incloga, per començar:
1. Model de País i forma de Govern. Repensar si la monarquia parlamentària és la forma més adequada per Governar-mos, si l'estat autonòmic necessita una revisió sense posar-li límits a la discussió en cap sentit i acceptant que hi ha gent que pensa que és una mala idea i que hi ha gent que pensa que es queda curt.
2. Pràctica política. Reformar l'activitat política per regenerar la praxis i aconseguir millorar la percepció que el ciutadà té dels polítics. En la pràctica açò implicarà imposar nivells ètics molt severs als que es dediquen a la gestió pública, possiblement havent de "sacrificar" pel camí a gent valuosa i innocent, però sembla la única solució per al mig i llarg termini si pensem en la baixesa moral a la que estem arribant i en l'extensió de la corrupció en tots els àmbits públics (des de la monarquia fins al regidor dels pobles més petits)
3. Redefinir els objectius de l'Estat. Les polítiques socialistes, les del PSPV, només poden centrar-se en aconseguir l'Estat del benestar més ampli i sostenible possible. Hem d'assegurar que l'educació, la sanitat, les polítiques socials i la dependència siguen públiques i de qualitat. Blindant-les contra privatitzacions més o menys encobertes sense que açò implique la necessària desaparició de la iniciativa privada en estos sectors però tampoc que es privatitzen els beneficis i socialitzen les despeses mentre, a més, afavorim als privilegiats d'una casta amb cap altre més mèrit que el del seu origen, el seu bressol.
4. Replantejar la política fiscal. Fugir de l'ortodòxia fiscal que ens ofega i replantejar el nostre model amb mesures "anti-ortodoxes" (que no heterodoxes) como ara una baixada significativa de l'IVA i una pujada de l'IRPF (per anivellar els ingressos de l'Estat) reforçant el seu caràcter re-distributiu i la seva progressivitat incloent-hi també aspectes dels anomenats "impostos per a grans fortunes", és a dir, que siga un impost de rendiments de treball i de capital i que servisca a la redistribució de la riquesa del país de forma que, veritablement, qui més tinga més pague.
5. Internacionalitzar l'acció. No podem admetre que el nostre benestar estiga basat en l'explotació d'altres ciutadans del món. Hem de lluitar de manera ferma en aconseguir que les enormes bosses d'esclavitud laboral dels països en desenvolupament o del tercer món no continuen sinó que el seu enorme potencial productor, l'enorme riquesa que produeixen, els servisca per millorar les seues condicions de vida.
Açò no són més que unes pinzellades de per on podria anar la re-definició del projecte del PSPV sense oblidar, tot i que no apareguen al llistat anterior, la re-valencianització i la recuperació de les senyes identitàries del socialisme valencià que s'han anat perdent amb força amb cada derrota electoral que venim patint des de fa ja massa temps.
El mateix podríem dir dels partits polítics dintre d'un sistema democràtic com és el nostre. Concretament, el PSPV, el nou PSPV que volem fer els militants, deuria ser capaç d'oferir a la ciutadania un contracte clar i precís que incloga, com a clàusules, una sèrie de principis concrets i definits de manera que tots tinguem clar quin és el model de País que volem fer. Des d'ací doncs, cal proposar l'elaboració d'un nou model de partit i de contracte que incloga, per començar:
1. Model de País i forma de Govern. Repensar si la monarquia parlamentària és la forma més adequada per Governar-mos, si l'estat autonòmic necessita una revisió sense posar-li límits a la discussió en cap sentit i acceptant que hi ha gent que pensa que és una mala idea i que hi ha gent que pensa que es queda curt.
2. Pràctica política. Reformar l'activitat política per regenerar la praxis i aconseguir millorar la percepció que el ciutadà té dels polítics. En la pràctica açò implicarà imposar nivells ètics molt severs als que es dediquen a la gestió pública, possiblement havent de "sacrificar" pel camí a gent valuosa i innocent, però sembla la única solució per al mig i llarg termini si pensem en la baixesa moral a la que estem arribant i en l'extensió de la corrupció en tots els àmbits públics (des de la monarquia fins al regidor dels pobles més petits)
3. Redefinir els objectius de l'Estat. Les polítiques socialistes, les del PSPV, només poden centrar-se en aconseguir l'Estat del benestar més ampli i sostenible possible. Hem d'assegurar que l'educació, la sanitat, les polítiques socials i la dependència siguen públiques i de qualitat. Blindant-les contra privatitzacions més o menys encobertes sense que açò implique la necessària desaparició de la iniciativa privada en estos sectors però tampoc que es privatitzen els beneficis i socialitzen les despeses mentre, a més, afavorim als privilegiats d'una casta amb cap altre més mèrit que el del seu origen, el seu bressol.
4. Replantejar la política fiscal. Fugir de l'ortodòxia fiscal que ens ofega i replantejar el nostre model amb mesures "anti-ortodoxes" (que no heterodoxes) como ara una baixada significativa de l'IVA i una pujada de l'IRPF (per anivellar els ingressos de l'Estat) reforçant el seu caràcter re-distributiu i la seva progressivitat incloent-hi també aspectes dels anomenats "impostos per a grans fortunes", és a dir, que siga un impost de rendiments de treball i de capital i que servisca a la redistribució de la riquesa del país de forma que, veritablement, qui més tinga més pague.
5. Internacionalitzar l'acció. No podem admetre que el nostre benestar estiga basat en l'explotació d'altres ciutadans del món. Hem de lluitar de manera ferma en aconseguir que les enormes bosses d'esclavitud laboral dels països en desenvolupament o del tercer món no continuen sinó que el seu enorme potencial productor, l'enorme riquesa que produeixen, els servisca per millorar les seues condicions de vida.
Açò no són més que unes pinzellades de per on podria anar la re-definició del projecte del PSPV sense oblidar, tot i que no apareguen al llistat anterior, la re-valencianització i la recuperació de les senyes identitàries del socialisme valencià que s'han anat perdent amb força amb cada derrota electoral que venim patint des de fa ja massa temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada