Podrem aguantar açò 4 anys?

30 de desembre, huí he tingut un regal d'aniversari inesperat. El pressupost del CSIC, on jo treballe, baixa de 200 milions d'euros, prop d'un 25%. Si fins ara no arribem a pagar la llum amb el pressupost que tenim... com s'ho farem este 2012? D'altra banda, l'altra font d'ingressos del meu institut, com passa a la majoria dels centres del CSIC a tot Espanya, són les subvencions que l'estat dona als grups per continuar línies d'investigació que són avaluades per experts i considerades productives. Però clar, les tissores també entren en este apartat i això vol dir que estos diners també es veuran disminuits per al 2012. D'un altre costat, els salari dels funcionaris es "congela", la qual cosa vol dir que perdem poder adquisitiu (aprox un 2-3%) per l'existència de la inflació i aquesta pèrdua s'afegeix a la que patírem al 2011 i a la baixada de maig de 2010. Conseqüència, paga la pena anar a treballar a partitr del 2 de gener si amb independència del que fem, de les hores que hem passat treballant sense  cobrar-les i de l'esforç personal que ens suposa ara resulta que pagarem més per viure a la nostra casa gràcies a la pujada de l'IBI, el jornal ens donarà per a menys gràcies a la baixada real per a 2012 i, per rematar-ho, haurem de pagar més per l'IRPF?

A més, el problema sembla que ve de les comunitats autònomes, moltes d'elles governades pel PP, però els retalls els paguem determinades institucions de l'Administració Central de l'Estat, perquè no fan pagar l'ajust a qui l'han produït? I damunt diuen que el problema és de l'anterior Govern per no fer complir el dèficit. Aleshores, per a qué volem un sistema d'autonomies, per a tindre un Govern Central que ens controle i mane? Com poden ser tan cínics i tindre tan poc respecte per la Constitució que sempre diuen defensar i pels ciutadans als que, sembla, consideren com a dèbils mentals?

En 10 dies, el nou Govern del PP ha tingut la virtut de demostrar que les paraules i els compromisos electorals (els pocs que van atrevir-se a fer) valen de poc. Poca paraula tenen els que no mantenen una mínima coherència entre el discurs espressat mentre eren oposició i les accions que fan quan són al govern. Rajoy tenia, però, raó en una cosa, els espanyols ens mereixem un govern que diga sempre la veritat i que no maquille la realitat. El problema que tenim ara els espanyols és una classe política governant que te molt poca credibilitat i una llunyania tremenda de la ciutadania a la que, en teoria, defensen i deurien protegir. El PP va eixir del Govern el 2004 per l'escassa credibilitat que va tindre arran de situacions concretes, i dramàtiques. Ara ha tornat al Govern amb més majoria que mai però sembla que  "els vicis" es mantenen. Podrem aguantar 4 anys amb un Govern així?

Watch live video from psoejun on es.justin.tv

Un nou contracte

6 de desembre de 2011, hui és el dia de la Constitució. En teoria és una festa i hem de celebrar el haver aconseguit, desprès de tant de temps el que s'hem posat d'acord en un sistema polític que, a la fi, ens ha donat estabilitat els últims 33 anys. Vista la història d'este país, és ben cert que ho hem de celebrar com cal. Jo era jove quan es va preparar i votar la Constitució del 78, no la vaig votar per falta d'uns pocs anys, però era evident que era la única solució possible que no implicava una marxa enrere cap al franquisme que era visible cada dia i no arribava encara a ser el record del malson que hui és per a molta gent que el coneix per les "batalletes" dels més majors. Doncs bé, sempre s'ha dit que aquella Constitució podia assemblar-se a un contracte entre grups socials per decidir, entre tots, cap on devia anar el país.
El mateix podríem dir dels partits polítics dintre d'un sistema democràtic com és el nostre. Concretament, el PSPV, el nou PSPV que volem fer els militants, deuria ser capaç d'oferir a la ciutadania un contracte clar i precís que incloga, com a clàusules, una sèrie de principis concrets i definits de manera que tots tinguem clar quin és el model de País que volem fer. Des d'ací doncs, cal proposar l'elaboració d'un nou model de partit i de contracte que incloga, per començar:
1. Model de País i forma de Govern. Repensar si la monarquia parlamentària és la forma més adequada per Governar-mos, si l'estat autonòmic necessita una revisió sense posar-li límits a la discussió en cap sentit i acceptant que hi ha gent que pensa que és una mala idea i que hi ha gent que pensa que es queda curt.
2. Pràctica política. Reformar l'activitat política per regenerar la praxis i aconseguir millorar la percepció que el ciutadà té dels polítics. En la pràctica açò implicarà imposar nivells ètics molt severs als que es dediquen a la gestió pública, possiblement havent de "sacrificar" pel camí a gent valuosa i innocent, però sembla la única solució per al mig i llarg termini si pensem en la baixesa moral a la que estem arribant i en l'extensió de la corrupció en tots els àmbits públics (des de la monarquia fins al regidor dels pobles més petits)
3. Redefinir els objectius de l'Estat. Les polítiques socialistes, les del PSPV, només poden centrar-se en aconseguir l'Estat del benestar més ampli i sostenible possible. Hem d'assegurar que l'educació, la sanitat, les polítiques socials i la dependència siguen públiques i de qualitat. Blindant-les contra privatitzacions més o menys encobertes sense que açò implique la necessària desaparició de la iniciativa privada en estos sectors però tampoc que es privatitzen els beneficis i socialitzen les despeses mentre, a més, afavorim als privilegiats d'una casta amb cap altre més mèrit que el del seu origen, el seu bressol.
4. Replantejar la política fiscal. Fugir de l'ortodòxia fiscal que ens ofega i replantejar el nostre model amb mesures "anti-ortodoxes" (que no heterodoxes) como ara una baixada significativa de l'IVA i una pujada de l'IRPF (per anivellar els ingressos de l'Estat) reforçant el seu caràcter re-distributiu i la seva progressivitat incloent-hi també aspectes dels anomenats "impostos per a grans fortunes", és a dir, que siga un impost de rendiments de treball i de capital i que servisca a la redistribució de la riquesa del país de forma que, veritablement, qui més tinga més pague.
5. Internacionalitzar l'acció. No podem admetre que el nostre benestar estiga basat en l'explotació d'altres ciutadans del món. Hem de lluitar de manera ferma en aconseguir que les enormes bosses d'esclavitud laboral dels països en desenvolupament o del tercer món no continuen sinó que el seu enorme potencial productor, l'enorme riquesa que produeixen, els servisca per millorar les seues condicions de vida.

Açò no són més que unes pinzellades de per on podria anar la re-definició del projecte del PSPV sense oblidar, tot i que no apareguen al llistat anterior, la re-valencianització i la recuperació de les senyes identitàries del socialisme valencià que s'han anat perdent amb força amb cada derrota electoral que venim patint des de fa ja massa temps.

Un nuevo contrato

6 de diciembre de 2011, hoy es el día de la Constitución. En teoría es una fiesta y tenemos que celebrar el haber conseguido, después de tanto de tiempo, el que nos hemos puesto de acuerdo en un sistema político que, al fin, nos ha dado estabilidad los últimos 33 años. Vista la historia de este país, es muy cierto que lo tenemos que celebrar como es debido. Yo era joven cuando se preparó y votó la Constitución del 78, no la voté por falta de unos pocos años, pero era evidente que era la única solución posible que no implicaba una marcha atrás hacia el franquismo que era visible cada día y no llegaba todavía a ser el recuerdo de la pesadilla que hoy es para mucha gente que lo conoce por las batallitas de los más mayores. Pues bien, siempre se ha dicho que aquella Constitución podía asemejarse a un contrato entre grupos sociales para decidir, entre todos, ninguno donde debía de ir el país.

Lo mismo podríamos decir de los partidos políticos dentro de un sistema democrático como es el nuestro. Concretamente, el PSPV, el nuevo PSPV que queremos hacer los militantes, debería de ser capaz de ofrecer a la ciudadanía un contrato claro y preciso que incluya, como cláusulas, una serie de principios concretos y definidos de forma que todos sepamos cuál es el modelo de País que queremos hacer. Desde aquí pues, hay que proponer la elaboración de un nuevo modelo de partido y de contrato que incluya, para empezar:

1. Modelo de País y forma de Gobierno. Repensar si la monarquía parlamentaria es la forma más adecuada para Gobernar, si el estado autonómico necesita una revisión sin ponerle límites a la discusión en ningún sentido y aceptando que hay gente que piensa que es una mala idea y que hay gente que piensa que se queda corto.

2. Práctica política. Reformar la actividad política para regenerar la praxis y conseguir mejorar la percepción que el ciudadano tiene de los políticos. En la práctica esto implicará imponer umbrales éticos muy severos a quienes que se dedican a la gestión pública, posiblemente teniendo que "sacrificar" por el camino a gente valiosa e inocente, pero parece la única solución para el medio y largo plazo si pensamos en la bajeza moral a la que estamos llegando y en la extensión de la corrupción en todos los ámbitos públicos (desde la monarquía hasta el regidor de los pueblos más pequeños)

3. Redefinir los objetivos del Estado. Las políticas socialistas, las del PSPV, sólo pueden centrarse al conseguir el Estado del bienestar más amplio y sostenible posible. Tenemos que asegurar que la educación, la sanidad, las políticas sociales y la dependencia sean públicas y de calidad. Blindándolas contra privatizaciones más o menos encubiertas sin que esto implico la necesaria desaparición de la iniciativa privada en estos sectores pero tampoco que se privatizan los beneficios y socializan los gastos mientras, además, favorecemos a los privilegiados de una casta con ninguno otro más mérito que el de su origen, su cuna.

4. Replantear la política fiscal. Huir de la ortodoxia fiscal que nos ahoga y replantear nuestro modelo con medidas "anti-ortodoxas" (que no heterodoxas) como una bajada significativa del IVA y una subida del IRPF (para nivelar los ingresos del Sido) reforzando su carácter re-distributivo y su progresividad incluyendo también aspectos de los llamados "impuestos para grandes fortunas", es decir, que sea un impuesto de rendimientos de trabajo y de capital y que sirva a la redistribución de la riqueza del país de forma que, verdaderamente, quien más tenga más pago.

5. Internacionalizar la acción. No podemos admitir que nuestro bienestar esté basado en la explotación otros ciudadanos del mundo. Tenemos que luchar de manera firme al conseguir que las enormes bolsas de esclavitud laboral de los países en desarrollo o del tercero mundo no continúan sino que su enorme potencial productor, la enorme riqueza que producen, los sirva para mejorar sus condiciones de vida.

Esto no son más que unas pinceladas de por donde podría ir la re-definición del proyecto del PSPV sin olvidar, a pesar de que no aparezcan al listado anterior, la re-valencianización y la recuperación de las señas identitarias del socialismo valenciano que se han ido perdiendo con fuerza con cada una de las sucesivas derrotas electorales que venimos sufriendo desde hace ya demasiado tiempo.

Continuem amb l'esperança

Si una cosa positiva te una tragèdia social és el fet que de seguida sorgixen veus que espenten per superar el problema i per veure vies de solucions i superació.
Una cosa així va passar el 21N, desprès de la desfeta (i van...) del PSPV un socialista preocupat pel País va voler mostrar una anàlisi del que, segons ell, va passar. I eixa manifestació analítica coincideix amb un moviment de les bases socialistes que es senten oblidades pels quadres dirigents i reclamen una participació més activa en allò que ha de ser el partit i en  l'oferta que el PSPV ha de presentar a la societat per ser atractiu i ser una veritable opció de Govern. Jo voldria col·laborar a difondre el missatge d'aquesta persona i per això us deixe ací un enllaç al seu bloc (http://manolomata.blogspot.com) per que pugau seguir, de primera mà, el que allà es planteja.