Escric açò després de veure com a les eleccions d'huí a Galícia i Euskadi el PSOE ha patit una desfeta important que esborra el que, segons sembla ara, va ser el miratge andalús i asturià. No em correspon analitzar les raons del comportament de l'electorat i és segur que hi ha també motius que són aliens a la feina i les propostes dels socialistes però si crec que és interessant reflexionar sobre la situació en què es troba el partit.
Després de perdre el Govern el novembre del 2011 ens trobem amb un partit amb un seriós problema de connexió amb la societat. És evident que no hi ha cap signe de connexió amb el que seria l'electorat natural del partit. Els votants que es troben a l'esquerra ideològica no veuen al PSOE un partit amb força per canviar, a millor, la societat. Podríem pensar que ens trobem davant una crisi existencial del partit, és natural que després de ser desallotjat del poder, un partit passi una certa temporada amb la moral decaiguda i es recol·loque ideològicament. També és possible que passe un cert temps a renovar el missatge i les cares dels que dirigeixen el partit. Però tot això és normal en temps normals, no pot ser-ho amb un país sotmès a una crisi tan salvatge com la que estem patint. Hi ha molt a perdre i Espanya no es pot permetre un PSOE que no estiga treballant per treure-la del forat on una crisi provocada per les polítiques neoliberals (que jo diria paleoliberals perquè no acabe de veure la diferència amb les politique capitalistes clàssiques de començaments de la revolució industrial ) i per l'aplicació de les receptes del govern del PP. El partit ha de fer propostes de solucions que poden implicar sacrificis, fins i tot retallades (però carregant els ajustos de manera proporcional entre TOTS els ciutadans), però que haurien de servir per sortir de la crisi amb més força i un sistema social més sòlid del que teníem abans.
Però perquè el PSOE puga fer això ha de refer el seu missatge i això passa per repensar quins són els objectius del partit i poder oferir un projecte a llarg termini als ciutadans del país. Ha de deixar de ser un partit polític presoner del màrqueting polític i social per oferir un marc de pensament i de propostes que s'ajusten al que la societat demana i sempre des de l'òptica socialista. I això només ho pot aconseguir amb una renovació completa dels equips directius, la qual cosa no implica deixar de banda l'experiència dels líders actuals i passats, i, sobretot, un retorn al socialisme clàssic. Tinguem-ho clar, el capitalisme està atacant els fonaments dels sistemes socialdemòcrates i de benestar, vol tornar a l'esclavisme la classe treballadora amb missatges com "o Eurovegas o atur", vol evitar que els fills dels treballadors arriben a tenir les eines intel·lectuals al seu abast i volen perpetuar una classe dirigent elitista. Tot això s'ha de combatre pacífica però enèrgicament i només ho podrem fer si tenim un partit que presenta una proposta política clara i pensada i preparada per al llarg termini. Per això demano des d'aquí:
1. La dimissió del secretari general del PSOE i de tota l'executiva federal i la convocatòria d'un procés extraordinari amb la participació directa de la militància, per redefinir el model de partit i de participació de la militància en els processos d'elecció de càrrecs i candidats, i la redacció d'uns nous Estatuts del partit que arrepleguen les essències del partit.
2. Fer autocrítica completa de l'acció política del PSOE des del restabliment de la democràcia a Espanya. Demanant disculpes als ciutadans per haver-se apartat del camí socialdemòcrata amb una deriva socialcapitalista que no ha permès protegir els més febles de la crisi del capitalisme i per haver aparcat reivindicacions polítiques justes en nom d'una suposada superació del conflicte de les dues Espanyes que està clar que no s'ha produït.
3. La celebració d'una conferència política per renovar el missatge polític del PSOE deixant clars les signes identitaris del partit: Federalisme, República, Redistribució de la riquesa i igualtat en tots els àmbits i l'abandonament de la complicitat mantinguda amb un sistema capitalista que s'ha despullat ja de la pell de xai que s'havia col·locat, aproximadament després de la II Guerra Mundial.
4. Finalment, la celebració d'un congrés extraordinari per a l'elecció dels nous dirigents del partit a tots els nivells.
És evident que no es tracta d'una tasca fàcil i que el que aquí es demana implica un grau de sacrifici personal molt gran per part dels actuals dirigents del partit, però són massa anys amb una militància progressivament desencantada i desconnectada de la direcció del partit com per permetre que això continue. Amb una militància desencisada, la ciutadania mai podrà ni voldrà acostar-se al partit. De nosaltres depèn recuperar el partit per tornar-lo a la societat i que aquesta puga percebre que és l'eina transformadora que necessita per compensar els excessos d'un sistema basat en la dominació de la majoria per uns pocs.
Després de perdre el Govern el novembre del 2011 ens trobem amb un partit amb un seriós problema de connexió amb la societat. És evident que no hi ha cap signe de connexió amb el que seria l'electorat natural del partit. Els votants que es troben a l'esquerra ideològica no veuen al PSOE un partit amb força per canviar, a millor, la societat. Podríem pensar que ens trobem davant una crisi existencial del partit, és natural que després de ser desallotjat del poder, un partit passi una certa temporada amb la moral decaiguda i es recol·loque ideològicament. També és possible que passe un cert temps a renovar el missatge i les cares dels que dirigeixen el partit. Però tot això és normal en temps normals, no pot ser-ho amb un país sotmès a una crisi tan salvatge com la que estem patint. Hi ha molt a perdre i Espanya no es pot permetre un PSOE que no estiga treballant per treure-la del forat on una crisi provocada per les polítiques neoliberals (que jo diria paleoliberals perquè no acabe de veure la diferència amb les politique capitalistes clàssiques de començaments de la revolució industrial ) i per l'aplicació de les receptes del govern del PP. El partit ha de fer propostes de solucions que poden implicar sacrificis, fins i tot retallades (però carregant els ajustos de manera proporcional entre TOTS els ciutadans), però que haurien de servir per sortir de la crisi amb més força i un sistema social més sòlid del que teníem abans.
Però perquè el PSOE puga fer això ha de refer el seu missatge i això passa per repensar quins són els objectius del partit i poder oferir un projecte a llarg termini als ciutadans del país. Ha de deixar de ser un partit polític presoner del màrqueting polític i social per oferir un marc de pensament i de propostes que s'ajusten al que la societat demana i sempre des de l'òptica socialista. I això només ho pot aconseguir amb una renovació completa dels equips directius, la qual cosa no implica deixar de banda l'experiència dels líders actuals i passats, i, sobretot, un retorn al socialisme clàssic. Tinguem-ho clar, el capitalisme està atacant els fonaments dels sistemes socialdemòcrates i de benestar, vol tornar a l'esclavisme la classe treballadora amb missatges com "o Eurovegas o atur", vol evitar que els fills dels treballadors arriben a tenir les eines intel·lectuals al seu abast i volen perpetuar una classe dirigent elitista. Tot això s'ha de combatre pacífica però enèrgicament i només ho podrem fer si tenim un partit que presenta una proposta política clara i pensada i preparada per al llarg termini. Per això demano des d'aquí:
1. La dimissió del secretari general del PSOE i de tota l'executiva federal i la convocatòria d'un procés extraordinari amb la participació directa de la militància, per redefinir el model de partit i de participació de la militància en els processos d'elecció de càrrecs i candidats, i la redacció d'uns nous Estatuts del partit que arrepleguen les essències del partit.
2. Fer autocrítica completa de l'acció política del PSOE des del restabliment de la democràcia a Espanya. Demanant disculpes als ciutadans per haver-se apartat del camí socialdemòcrata amb una deriva socialcapitalista que no ha permès protegir els més febles de la crisi del capitalisme i per haver aparcat reivindicacions polítiques justes en nom d'una suposada superació del conflicte de les dues Espanyes que està clar que no s'ha produït.
3. La celebració d'una conferència política per renovar el missatge polític del PSOE deixant clars les signes identitaris del partit: Federalisme, República, Redistribució de la riquesa i igualtat en tots els àmbits i l'abandonament de la complicitat mantinguda amb un sistema capitalista que s'ha despullat ja de la pell de xai que s'havia col·locat, aproximadament després de la II Guerra Mundial.
4. Finalment, la celebració d'un congrés extraordinari per a l'elecció dels nous dirigents del partit a tots els nivells.
És evident que no es tracta d'una tasca fàcil i que el que aquí es demana implica un grau de sacrifici personal molt gran per part dels actuals dirigents del partit, però són massa anys amb una militància progressivament desencantada i desconnectada de la direcció del partit com per permetre que això continue. Amb una militància desencisada, la ciutadania mai podrà ni voldrà acostar-se al partit. De nosaltres depèn recuperar el partit per tornar-lo a la societat i que aquesta puga percebre que és l'eina transformadora que necessita per compensar els excessos d'un sistema basat en la dominació de la majoria per uns pocs.
