divendres, 10 de febrer del 2012

L'Estafa institucionalitzada

El 20N de l'any passat el PP guanyà democràticament les eleccions al parlament espanyol i l'onada blava de les eleccions de maig va arribar al Govern de l'Estat. Res a dir a un resultat aconseguit amb les armes de la democràcia i l'estat de dret.... res a dir? no està tan clar. Quins missatges, quines propostes feien des del PP a la ciutadania demanant-li el vot? Que la seua arribada augmentaria la confiança, que sabien com fer per aturar la destrucció de l'ocupació, que l'economia era l'objectiu central, que no dirien mentides. El dia 10 de febrer, no fa ni dos mesos que el Govern va prendre possesió i ja han demostrat que l'únic objectiu que tenia el PP per fer en arribar al Govern era aplicar un programa d'involució i desenvolupar un atac complet contra l'Estat de Benestar que, d'altra banda, tenim a mig fer si ens comparem amb països de l'entorn. On deia el seu programa que proposaven tornar a la llei d'interrupció de l'embaràs de l'any 1985? on deia que anaven a eliminar l'educació per a la ciutadania? on deia que anaven a apujar els impostos (això si, sense aplicar en algunes autonomies endeutades l'impost de Patrimoni)? on que anàven a canviar el model d'elecció del Consell General del Poder Judicial? Veritablement, tenim un Govern que pertany a un partit que va perdre unes eleccions per dir mentides i manipular per al seu benefici una situació tràgica (compareu amb l'actitud del PSOE amb el fi de l'activitat de l'ETA), que ha fet una oposició que, com gràficament descriu Peridis, consistia a esperar sentat que les coses anaren al seu favor i, afegiria jo, no dient res que pugués ajudar al país (no al PSOE ni al Govern del PSOE, al Pais, eixe que tant defensen quan és l'hora de posar les banderes a l'aire, les gents al carrer o els bisbes rere les pancartes). Com a ciutadà no puc llevar-me del damunt la impressió de que ens han estafat, que no han tingut el coratge de dir el que pensaven, que han mentit mentres eren a l'oposició i que continuen dient mentides ara que són al Govern (exemple recent, l'argument de Wert per qualificar de sectària "educació per a la ciutadania"), que acusen als demés dels mals dels que són responsables: com pot, ahir mateix, dir la Ministra de Foment, al Congrés i sense caure-li la cara de vergonya, que s'ha acabat el temps de terminals sense passatgers, d'obres faraòniques... quan són responsables de les més grans barbaritats que s'han fet al país? Com poden justificar tot el que fan per "l'equilibri" pressupostari quan han fet del País Valencià un lloc pobre, en runes econòmiques i ètiques? Com poden tindre tan poca vergonya d'explicar els seus plans a Brusseles, Berlin o París abans que als ciutadans?
Veritablement, com les coses continuen així. Com es continue desmontant l'Estat en benefici de les empreses, com continuen actuant amb tan poca responsabilitat ètica no serà d'estranyar el sorgiment de moviments que, amb violència o si més no amb contundència, deixaran clar als carrers que este sistema no és que nos els represente és que els ataca directament i els fa pagar per culpes i accions de les quals no han estat responsables ni tampoc beneficiaris. Cavallers, s'acosta l'hora del canvi si, però no del canvi de partit al Govern, s'acosta l'hora del canvi al sistema polític del nostre país i, sobre tot, de una part important de la classe política. Per una vegada, crec que estic d'acord amb Javier Arenas, els que estàven fa 30 anys no poden renovar el sistema. Si, hi sóc d'acord, sobre tot si s'ho aplica en primera persona però, evidentment, el "señorito" no pensa en ell ni els seus quan parla d'això però aquest serà un tema per un altre dia.