dimecres, 4 d’abril del 2012

Austeritat? Ens prenen per dèbils mentals?

Quina credibilitat pot tindre un Govern quan demana esforços a la població però no és equànime? Com pretén que els ciutadans tinguen cap intenció de complir amb els seus deures o, més encara, contribuir a "l'esforç de guerra" que se'ls demana? Augmentar l'IRFP és una mesura dolorosa però que tota la ciutadania pot entendre sempre que afecte, justament, a tots. Però una amnistia fiscal com l'anunciada divendres passat sembla que diga: "el PP ha sigut votat per la majoria de la gent, però som un partit de les elits i només a elles ens devem". Com sinó pot arribar a entendre's que en 100 dies de Govern han acabat amb la protecció (minvant) del treballador, amb el magre sistema de benestar social que estàvem construint fins aleshores, amb l'educació i la sanitat pública...? Com pot entendre's que tinguen la poca vergonya d'estudiar el "rescat" de les autopistes madrilenyes. No són els defensors de que l'Estat ha d'estar al marge i s'ha de deixar actuar el mercat? Com és que només pensen a intervindre davant de pèrdues econòmiques però mai davant dels guanys? Com es pot tindre la poca vergonya dereduir, als Pressupostos Generals de l'Estat les aportacions per programes d'I+D+i (sense deixar de parlar de canvis al model productiu o de la importància que aquesta inversió té per al futur del país), en educació i sanitat (tot venent les retallades com que no afecten el gros del servei però deixant als professionals completament desincentivats). I tot això sense que algunes partides siguen modificades ni tan sols mínimament (Casa Reial oEsglésia en són les més significatives). I, per arredonir la situació, ara resulta que no només jugaren amb els PGEamagant-los fins que passaren les eleccions andaluses i asturianes sinó que continuen jugant-hi ara amb un tracte de favor cap a una comunitat autònoma amb eleccions properes 
Tots entenem que és dur governar, que la situació no és la més fàcil i que les mesures que s'han de prendre són dràstiques però pensar que som uns beneits i que no sabem sumar 2+2 és exagerat fins i tot per als senyorets que tota la vida han fet del país el seu "cortijo" i que no poden consentir que els ciutadans exercisquen justamentd'éssers lliures i arriben a pensar de manera independent. A Espanya hem vist des de allò que anomenen "Transició", i reconec que és un misteri per a mi el significat d'eixe nom, com el poder absolut acaba, amb el temps, duent-mos a situacions de menyspreu de la ciutadania per part dels governants, però crec que mai havia estat tan clara, ni manifestada més ràpidament, l'opinió que els governants tenen dels que els votaren (dels que no els havien de votar ja ens ho havien dit més d'una volta, com per exemple: http://goo.gl/JjUCR). El que és cert és que si la ruïna que el PP ha dut a València (per exemple) o si el que està fent a Espanya no els passa la mínima factura electoral serà que ens mereixem allò que està passant-mos perquè tot i que els últims anys s'han dedicat a fer el discurs de la mentira tampoc sembla creïble que ningú creguera que anaven a comportar-se d'una altra forma.