divendres, 22 de febrer del 2013

Pere Navarro s'enganya

Pere Navarro demanava fa uns dies l'abdicació de Joan Carles I però no ho va encertar. El seguit d'escàndols que la societat espanyola està vivint darrerament només du a la depressió social més profunda des de, possiblement, el fina del colp d'estat de Franco & Cia el 1.936
Però el Secretari General dels socialistes catalans no ha estat encertat. Pensar que la substitució d'un rei per un altre puguera ser una solució als problemes del país (o a una part dels problemes) no sembla raonable.
Vol dir això que no hi ha solució possible? Doncs si que hi ha i no és altra que encetar un nou procés constituent que reprenga els valors republicans que quedaren abortats pel colp de Franco. Hem de reprendre la Política en majúscules, induïr un procés que done la força a la gent. Que assegure que la participació ciutadana és possible, i obligada, no a les eleccions sinò en tots els processos i decissions polítiques. Amb una llei electoral justa, que garantisca els drets de les minories sense que arriben a segrestrar la voluntat de la majoria. Que establisca una organització federal de l'Estat. Que incloga un codi de transpariència en tots els procediments administratius i a tots els nivells de les Institucions de l'Estat i que, en aquells casos on puga ser acceptable una restricció o suspensió d'aquest codi, s'establisquen mecanismes de control que garantisquen l'ús correcte dels recursos públics, siguen estos econòmics o polítics. Que garantisca els drets bàsics de tots els ciutadans. Que tinga com a objectiu fonamental la igualtat d'oportunitats per a tots els ciutadans. Que garantisca els drets dels més desfavorits. Que garantisca els drets bàsics de tots i establisca també les obligacions de tots. Que dóne a l'Estat un paper fonamental en la regulació de l'activitat econòmica.
Fa prop de 40 anys Espanya travessà un periode que te algunes semblances amb el que estem vivint actualment. Una brutal crisi econòmica que tenia la societat deprimida només pogué començar a ser superada amb l'esforç de la Societat que va adoptar un projecte comú, deixar enrere el franquisme i construïr un nou sistema polític. Ara que l'edifici institucional que es va construïr aleshores sembla haver esgotat el seu funcionament necessitem generar un altre projecte que ens permitisca avançar en un camí que encetarem fa més de 80 anys, necessitem anar cap a la 3a. República, t'hi sumes?

dijous, 21 de febrer del 2013

Va com va

Pensant estava en la nova entrada del bloc i, tot s'ha de dir, duia massa temes al cap però cap no volia ixir. Per això aquesta entrada no és original, és l'explicació del canvi de títol del bloc que a partir d'ara passa a dir-se "Va com va" perquè és la cançò de l'Ovidi que millor explica moltes coses del que passen, podeu sentir-la ací i/o llegir-la ací:


A tu t'emprenya molt que jo et tingui mania.
Va com va.
A mi m'emprenya molt que tu vagis fent cria.
Va com va.
A tu t'han dit preciós, a mi m'han dit tu calla.
Va com va.
I jo no vull callar mentre tu tens la tralla.
Va com va.
Va com va.
A tu t'han dibuixat, jo trenque la ploma.
Va com va.
A mi m'han fet ple d'odi, a tu t'han fet de goma.
Va com va.
A tu t'han dat l'herència, a mi m'han dat la vida.
Va com va.
A mi em toca lluitar, a tu prendre la mida.
Va com va.
Va com va.
Si jo no tinc per mi, si tu no en tens mai prou.
Va com va.
I ets tu qui reps de mi, jo de tu cobre un sou.
Va com va.
Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient
el va com va,
pensa que sols diré fins que més no podré:
Va com vull. Com volem.
Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient
el va com va,
pensa que sols diré fins que més no podré:
Va com vull. Com volem.