Actualitze esta entrada el 2 de febrer desprès de veure a la premsa com les anotacions dels tresorers del PP suggereixen una trama de corrupció i saqueig de diners públics pels dirigents del PP que deixa la democràcia en estat de coma. Amb això, amb la història (ridícula, patètica... però no menys greu) de Mato i el seu confetti, amb el nul sentit democràtic d'un president de Govern il·legítim (per presentar-se a les eleccions amb mentides grolleres sobre el que anava a fer) no puc més que refermar-me en la sensació que només un procés constituent pot reiniciar aquest país. Un procés que, a més, ha de fer-se eliminant de l'escena política a tots els actuals dirigents de la dreta espanyola i a tots els nivells. Els corruptes, per ser-ho; els honrats, per ajudar a netejar un partit que està duent Espanya al llímit.
Acabem d'assabentar-mos de la presumpta existència de sobres de diners públics que passaven, per la via indirecta d'empreses que contractaven amb les administracions, a les mans de dirigents del Partit Popular. Aquest és el pitjor cas de corrupció que s'ha descobert fins ara (i ja van uns quants) al nostre sistema polític i ha estat possible per la facilitat amb la qual els polítics poden arribar a manipular tots els procediments legals per obtenir un benefici il·legítim. A més, estos problemes reflexen d'una manera clara quina percepció tenen d'allò públic des del Partit Popular, de manera legal o il·legal no tenen cap problema en buidar de contingut l'Estat i trasvassar els recursos públics al sector privat, però ni tans sol al sector privat en sentit ampli, només a aquella part amb la qual tenen relacions directes (econòmiques, de partit o familiars/amistat).
A més, aquesta situació, com tantes d'altres, mereix una explicació del nostre President del Govern, però aquesta explicació no ens serà oferida. Primer, perquè Rajoy ja ha demostrat que no l'importa gens ni mica el que la societat espere d'ell. Ell va al seu ritme i si mai no ha oferit explicacions de res quan tots l'esperàvem, perquè hauria de ser diferent ara? A més, quí necessita explicacions quan tot sembla prou clar?
Tot açò posa en evidència que el PP, que quan aquesta trama semblava estar en marxa no deixava d'acusar els socialistes de corruptes pels casos Roldan i dels Fons Reservats, no només eren corruptes, sinò que al PP no tenien cap problema en mentir als espanyols presentant-se com el partit de dirigents honestos que, com va coneixent-se ara, no ha semblat ser mai. Així s'explica millor la poca vergonya que tingueren el 2011 presentant un programa electoral que, com ja va anunciar Rubalcaba al debat previ a les eleccions, no tenien cap intenció de complir.
Quina lliçò podem extraure de tot açò? És evident que la jugada de El Mundo és clara. Tots els fets que es publiquen han prescrit i no seran investigats si no es conèixen noves dades que siguen encara punibles. Però tot açò, en un context de crisi política terrible, amb una economia en crisi per l'aplicació del "neo"liberalisme i la desregulació dels mercats, crisi de valors i crisi social no més té una eixida raonable, un procés de regeneració política completa que obligue als actors polítics a jugar amb unes normes clares i trasparents i, sobre tot, amb l'únic objectiu del benefici de la societat. Podem aconseguir això? Tot i trobar-mos en un moment de depressió social per l'extensió de la corrupció que va coneixent-se és obligat pensar que hi ha solucions i que no són difícils d'aplicar. Ací van unes poques idees que són fàcils d'implementar tot i que pot ser necessiten d'una forta pressió social per aconseguir-ho.
A curt termini la regeneració de la política pot vindre si:
Però tot aquest procés no és més que la conseqüència de l'actitut de la nostra societat envers la política. Fa molt de temps els ciutadans vàrem abdicar de la nostra responsabilitat de control dels nostres representants. Possiblement per falta de cultura democràtica, els ciutadans pensàrem que amb exercir el nostre dret de vot cada 4 anys ja en feiem prou i se n'adonem que no és així quan ja la situació ha arribat a un punt d'insostenibilitat manifesta. Això em du a fer una nova proposta: refer el nostre sistema polític des del començament. Desprès de quasi 40 anys des de la mort del dictador i quan ja han desaparegut (fa temps ho feren) les tuteles fàctiques que existiren durant la transició del règim franquiste a la monarquia parlamentària no hi ha cap raó que ens impedeisca establir un nou procés constituent que prenga com a base l'antecedent més immediat de sistema democràtic que existí a Espanya, la II República, per, a partir d'ell fer la veritable transició entre la dictadura i la democràcia. Este procés deuria restablir la memòria dels qui lluitaren per defensar la legalitat democràtica i donar a la població espanyola la capacitat de decidir, i de manera separada, sobre aspectes fonamentals de l'estructura d'un nou sistema polític:
És difícil i complicat, però quan un edifici te problemes estructurals, normalment és més senzill enderrocar-lo i fer-ne un de nou que no pas reformar-lo amb troços que no acaben mai de solucionar els problemes.
Acabem d'assabentar-mos de la presumpta existència de sobres de diners públics que passaven, per la via indirecta d'empreses que contractaven amb les administracions, a les mans de dirigents del Partit Popular. Aquest és el pitjor cas de corrupció que s'ha descobert fins ara (i ja van uns quants) al nostre sistema polític i ha estat possible per la facilitat amb la qual els polítics poden arribar a manipular tots els procediments legals per obtenir un benefici il·legítim. A més, estos problemes reflexen d'una manera clara quina percepció tenen d'allò públic des del Partit Popular, de manera legal o il·legal no tenen cap problema en buidar de contingut l'Estat i trasvassar els recursos públics al sector privat, però ni tans sol al sector privat en sentit ampli, només a aquella part amb la qual tenen relacions directes (econòmiques, de partit o familiars/amistat).
A més, aquesta situació, com tantes d'altres, mereix una explicació del nostre President del Govern, però aquesta explicació no ens serà oferida. Primer, perquè Rajoy ja ha demostrat que no l'importa gens ni mica el que la societat espere d'ell. Ell va al seu ritme i si mai no ha oferit explicacions de res quan tots l'esperàvem, perquè hauria de ser diferent ara? A més, quí necessita explicacions quan tot sembla prou clar?
- El tresorer del PP donava diners negres a dirigents del Partit
- El 2009 Cospedal va fer que acabara açò, ergo Cospedal ho sabia i no va fer res
- Si Cospedal ho sabia és una delinqüent per no denunciar-ho. I Rajoy? el més normal és que Rajoy ho sabés també. Si no ho sabia, és un inútil per no conèixer que passa a les altes instàncies del seu partit; si ho sabia és un delinqüent per permetre-ho fins el 2009. En tots dos casos, Rajoy no està capacitat per ser President del Govern de l'Estat.
Tot açò posa en evidència que el PP, que quan aquesta trama semblava estar en marxa no deixava d'acusar els socialistes de corruptes pels casos Roldan i dels Fons Reservats, no només eren corruptes, sinò que al PP no tenien cap problema en mentir als espanyols presentant-se com el partit de dirigents honestos que, com va coneixent-se ara, no ha semblat ser mai. Així s'explica millor la poca vergonya que tingueren el 2011 presentant un programa electoral que, com ja va anunciar Rubalcaba al debat previ a les eleccions, no tenien cap intenció de complir.
Quina lliçò podem extraure de tot açò? És evident que la jugada de El Mundo és clara. Tots els fets que es publiquen han prescrit i no seran investigats si no es conèixen noves dades que siguen encara punibles. Però tot açò, en un context de crisi política terrible, amb una economia en crisi per l'aplicació del "neo"liberalisme i la desregulació dels mercats, crisi de valors i crisi social no més té una eixida raonable, un procés de regeneració política completa que obligue als actors polítics a jugar amb unes normes clares i trasparents i, sobre tot, amb l'únic objectiu del benefici de la societat. Podem aconseguir això? Tot i trobar-mos en un moment de depressió social per l'extensió de la corrupció que va coneixent-se és obligat pensar que hi ha solucions i que no són difícils d'aplicar. Ací van unes poques idees que són fàcils d'implementar tot i que pot ser necessiten d'una forta pressió social per aconseguir-ho.
A curt termini la regeneració de la política pot vindre si:
- Apliquem les polítiques de transparència que es coneixen com "Govern Obert" (http://governobertcv.wordpress.com/). Són normes fàcils i simples. Amb voluntat política es podrien posar en marxa amb un cost reduït (i molt inferior al de qualsevols dels casos de corrupció descoberts).
- Introduïm modificacions legals que canvien el règim penal dels polítics. És evident que tots els ciutadans hem de ser iguals davant la llei. Però també sembla evident que aquells que es dediquen al Servei Públic han de reconèixer que estan obligats a tindre un "plus" d'honestitat i de controls de la seua activitat. Per això una proposta inclouria:
- Que quan un polític és imputat, siga temporalment apartat de les seues obligacions públiques (igualment al si d'un partit com a les institucions). Si al final el resultat judicial és absolutori, el polític és rehabilitat i recupera el seu lloc amb alguna compensació (política) pel temps on ha estat apartat; si no ho és, doncs acaba com decidisquen els jutges.
- Creació de jutgat(s) específics per la persecució de delictes relacionats amb l'activitat política. En cap cas és raonable que la justícia es prenga tant de temps en poder determinar les responsabilitats penals dels ciutadans, però el prejudici que es causa és encara major en els casos de corrupció política. Per això, deurien existir tribunals específics per aconseguir que la tramitació dels casos de corrupció política estagueren resolts el més ràpidament possible.
- Anul·lar la prescripció en casos de delictes econòmics relacionats amb l'activitat política. Com podem veure ara, la informació publicada fa referència a presumptes casos que ja han precrit. Pot ser no es puga evitar la prescripció, però és important que els ciutadans conegam quí, com i per molt de temps, els nostres representants han estat immersos en activitats il·legals. Per això, propose que s'investiguen tots els casos de corrupció política fins a la fi, determinant les responsabilitats que s'escaiguen de manera que els ciutadans conegam quins dels nostres polítics han tingut actituds delictives, amb independència que puguen ser subjectes de càstigs penals o no.
- I encara que no tinga una relació directa amb els casos de corrupció, s'haura d'establir un mecanisme que demane responsabilitats als polítics per les decissions preses al Govern, especialment quan aquestes decisions són contràries al que proposaren al seu programa electoral. Açò obligaria també a que les programes electorals no foren declaracions genèriques que diguen al mateix temps una cosa i la seua contrària.
Però tot aquest procés no és més que la conseqüència de l'actitut de la nostra societat envers la política. Fa molt de temps els ciutadans vàrem abdicar de la nostra responsabilitat de control dels nostres representants. Possiblement per falta de cultura democràtica, els ciutadans pensàrem que amb exercir el nostre dret de vot cada 4 anys ja en feiem prou i se n'adonem que no és així quan ja la situació ha arribat a un punt d'insostenibilitat manifesta. Això em du a fer una nova proposta: refer el nostre sistema polític des del començament. Desprès de quasi 40 anys des de la mort del dictador i quan ja han desaparegut (fa temps ho feren) les tuteles fàctiques que existiren durant la transició del règim franquiste a la monarquia parlamentària no hi ha cap raó que ens impedeisca establir un nou procés constituent que prenga com a base l'antecedent més immediat de sistema democràtic que existí a Espanya, la II República, per, a partir d'ell fer la veritable transició entre la dictadura i la democràcia. Este procés deuria restablir la memòria dels qui lluitaren per defensar la legalitat democràtica i donar a la població espanyola la capacitat de decidir, i de manera separada, sobre aspectes fonamentals de l'estructura d'un nou sistema polític:
- Capacitat de decidir sobre Monarquia parlamentària o República.
- Capacitat de decidir sobre l'organització de l'Estat: Federal, Autonòmic, Centralista.
- Capacitat de decidir sobre quins serveis públics han de ser mantinguts dintre d'un sistema públic, universal i gratuït (o no).
- Capacitat de decidir sobre els drets individuals de les persones, incorporant a la nova Constitució aquells avanços socials adquirits (avortament, matrimoni igualitari, dependència) però deixant el lloc necessari a futurs desenvolupaments que el progrés social puga posar en evidència.
- Capacitat de decidir sobre les característiques fonamentals de la llei electoral de manera que tinga major proporcionalitat però preservant també els drets de minories.
Este nou procés, també ha de garantir la suficient transparència per permetre que els governants, governen però controlats pels governats. Amb mecanismes de participació de la ciutadania més àgils i directes aprofitant les noves tecnologies. I garantint un funcionament adeqüat també dels Partits Polítics que facen innecesàries actituts que acaben produïnt casos de corrupció manifesta.
És difícil i complicat, però quan un edifici te problemes estructurals, normalment és més senzill enderrocar-lo i fer-ne un de nou que no pas reformar-lo amb troços que no acaben mai de solucionar els problemes.
