Acaba la nit electoral catalana amb uns resultats que permeten treure una sèrie de conclusions clares:
1. L'Artur Mas l'ha pifiada completament. Va errar al llegir la manifestació de la Diada catalana i no va tindre en compter l'història d'ambigüitat de CiU. Sense anar a la manifestació es va voler posar al capdavant del moviment nacional català sense entendre que el superava i que una part important d'aquells que es manifestaven també ho feien implícitament contra la política convergent. No se si, com diuen alguns comentaristes ha fet un "Álvarez Cascos" però evidentement no ha aconseguit cap guany de les eleccions.
2. El PSC continua amb la sèrie negativa pròpia i mostra la seua vinculació amb el PSOE. Són moments durs per al socialisme (la millor notícia per al TDT-party que tenen tan poca visió de país que no entenen que aquest necessita un PSOE fort), moments que toca aprofitar per renovar, pot ser no els líders, però si el projecte.
3. ERC recupera quasi tot l'electorat perdut desprès del tripartit. Queda a veure el detall de les votacions per veure si el que fa es recuperar els votants que no el seguiren les darreres eleccions o bé han aprofitat la davallada de CiU i PSC. En tot cas, és evident que el crit independentista de Mas ha anat cap a ells, no és d'estranyar fins i tot és d'agraïr i és mostra del seny català. Com pot ningú creure que CiU pot dur Catalunya a l'independència desprès de passar-se 30 anys jugant a fer por a Madrid amb aquesta història sense fer res més?
4. El PP continua amb la sèrie d'èxits i no sembla patir cap senyal d'abandó de militants per la política de Rajoy (àlies "it is very difficult todo esto"). També queda pendent veure el detall de les votacions per esbrinar l'origen dels guanys però també és evident que la política de Madrid pot haver tingut poc efecte (per a bé o per a mal) amb el vot popular desprès de la deriva pseudo-sobiranista de Mas.
5. ICV, personalment crec que és un partit tradicionalment maltractat per l'electorat. Sense fer-hi part, pot ser és la franquícia més sòlida d'IU a Espanya (possiblement per no ser part d'IU) amb propostes clares però que no tenen l'estridència ni el populisme d'altres i per això els costa recollir les deixalles d'altres partits d'esquerres (és a dir, el PSC)
6. La història de Ciutadans també és diferent. Pujada històrica, arreplega part del vot natural del PP. Huí m'he assabentat que són d'esquerres, o que diuen que ho són. Com és normal, a València no arriba el seu programa, així que només puc guiar-me pel seu missatge central: autonomia "mala", Espanya "buena". Enhorabona per arreplegar una part important (relativament important deuria dir) dels que han tingut por al missatge sobiranista de Mas.
7. I ara "els nous". Des de for és complicat entendre el que passa en el món independentista, però resulta sorpresiu (per a mi) que un partit amb 4 escons passe a 0 i altre que es presenta per primera vegada en tinga 3. I em resulta sorpresiu per que es tracta de dos partits que crec que comparteixen molts punts programàtics. Bé, seran coses de la política catalana que alguns no entenem.
8. La resta. Val a dir que no tot són resultats que preocupen, hi ha un que també dona una certa alegria: que ni UPyD ni, especialment, PxC entren al parlament ni es troben en condicions d'entrar-hi. Per motius diferents, són formacions que abusen de la demagògia i la situació ja és prou complexa com per tindre a esta gent pel mig complicant'ho tot encara més.
1. L'Artur Mas l'ha pifiada completament. Va errar al llegir la manifestació de la Diada catalana i no va tindre en compter l'història d'ambigüitat de CiU. Sense anar a la manifestació es va voler posar al capdavant del moviment nacional català sense entendre que el superava i que una part important d'aquells que es manifestaven també ho feien implícitament contra la política convergent. No se si, com diuen alguns comentaristes ha fet un "Álvarez Cascos" però evidentement no ha aconseguit cap guany de les eleccions.
2. El PSC continua amb la sèrie negativa pròpia i mostra la seua vinculació amb el PSOE. Són moments durs per al socialisme (la millor notícia per al TDT-party que tenen tan poca visió de país que no entenen que aquest necessita un PSOE fort), moments que toca aprofitar per renovar, pot ser no els líders, però si el projecte.
3. ERC recupera quasi tot l'electorat perdut desprès del tripartit. Queda a veure el detall de les votacions per veure si el que fa es recuperar els votants que no el seguiren les darreres eleccions o bé han aprofitat la davallada de CiU i PSC. En tot cas, és evident que el crit independentista de Mas ha anat cap a ells, no és d'estranyar fins i tot és d'agraïr i és mostra del seny català. Com pot ningú creure que CiU pot dur Catalunya a l'independència desprès de passar-se 30 anys jugant a fer por a Madrid amb aquesta història sense fer res més?
4. El PP continua amb la sèrie d'èxits i no sembla patir cap senyal d'abandó de militants per la política de Rajoy (àlies "it is very difficult todo esto"). També queda pendent veure el detall de les votacions per esbrinar l'origen dels guanys però també és evident que la política de Madrid pot haver tingut poc efecte (per a bé o per a mal) amb el vot popular desprès de la deriva pseudo-sobiranista de Mas.
5. ICV, personalment crec que és un partit tradicionalment maltractat per l'electorat. Sense fer-hi part, pot ser és la franquícia més sòlida d'IU a Espanya (possiblement per no ser part d'IU) amb propostes clares però que no tenen l'estridència ni el populisme d'altres i per això els costa recollir les deixalles d'altres partits d'esquerres (és a dir, el PSC)
6. La història de Ciutadans també és diferent. Pujada històrica, arreplega part del vot natural del PP. Huí m'he assabentat que són d'esquerres, o que diuen que ho són. Com és normal, a València no arriba el seu programa, així que només puc guiar-me pel seu missatge central: autonomia "mala", Espanya "buena". Enhorabona per arreplegar una part important (relativament important deuria dir) dels que han tingut por al missatge sobiranista de Mas.
7. I ara "els nous". Des de for és complicat entendre el que passa en el món independentista, però resulta sorpresiu (per a mi) que un partit amb 4 escons passe a 0 i altre que es presenta per primera vegada en tinga 3. I em resulta sorpresiu per que es tracta de dos partits que crec que comparteixen molts punts programàtics. Bé, seran coses de la política catalana que alguns no entenem.
8. La resta. Val a dir que no tot són resultats que preocupen, hi ha un que també dona una certa alegria: que ni UPyD ni, especialment, PxC entren al parlament ni es troben en condicions d'entrar-hi. Per motius diferents, són formacions que abusen de la demagògia i la situació ja és prou complexa com per tindre a esta gent pel mig complicant'ho tot encara més.
