Comencem una legislatura que segurament siga històrica. D'una banda perquè tot i ser una legislatura en la qual el partit que suporta al Govern està recolzat per una ampla majoria al parlament possiblement siga més curta dels 4 anys previstos. M'agradaria enganyar-me però el camí que du Europa sembla indicar que si la reactivació econòmica no apareix per algun encanteri màgic (i acaben de passar els Reis Mags sense cap senyal de canvi) o és possible que bé per la banda de Merkozy bé per la banda del poble, el Govern caiga per deixar pas a un altre de bancaris o de representants del poble, en cap cas crec que Rajoy puga acabar els 4 anys a La Moncloa.
Però no tot serà conseqüència de situacions alienes al Govern, part important també la tindrà el propi Rajoy. Huí hem estat honorats de veure la primera entrevista del nou President amb un periodista: 10 dies per fer una pujada salvatge d'impostos (recordeu allò del "read my lips, I will not increase taxation"?) però 20 per donar unes mínimes explicacions. A l'entrevista el Sr. Rajoy diu que no tenia coneiximent del dèficit abans del debat de l'investidura... si és veritat, aleshores tenim un president del Govern irresponsable perquè és evident que no s'ha preocupat gens ni mica de saber en quina situació estaven les comunitats autònomes governades majoritàriament pel seu partit (Cospedal no parla amb Rajoy?). I si no és veritat... aleshores demostra el que sempre ha fet el PP, fer servir els eslògans de campanya electoral com a indicatiu de que desprès farà el contrari: "No pujaré impostos perquè així es reactiva l'economia". En este cas "Los españoles merecen un Gobierno que no les mienta", així que, benvolguts conciudatans, ja sabem que no podem creure allò que diga el Sr. Rajoy. Però, tot i ser greu, no és aquest el principal problema que huí ens presenta el nou Govern espanyol. Aquet problema el tenim amb la situació econòmica i com es tracta de solucionar.
Jo no sóc economiste ni tinc massa nocions d'economia i possiblement per això hi ha coses que no acabe d'entendre. La primera, el dogma de que el dèficit de les administracions públiques ha de ser 0 Quin sentit té açò? una cosa és no gastar-se el que no es té però no tindre capacitat d'endeutament és renunciar a poder fer polítiques redistributives, polítiques de protecció social i polítiques de reactivació econòmica quan les coses venen malament. No seria més raonable fixar uns intervals variables de dèficit/superàvit lligats a, per exemple, el creiximent de l'economia? Que el PIB creix un 3%? doncs l'Estat es veu obligat a tindre un superàvit de, per exemple, l'1%; que el PIB decreix? aleshores l'Estat pot tindre un dèficit de fins l'X% És a dir, podem introduïr factors que ens donen una certa flexibilitat amb la gestió dels cicles econòmics. D'una altra banda, l'altre dia el Tresor Alemany sembla que ha pagat interessos negatius per col·locar el seu deute. És a dir, està beneficiant-se de la suposada desconfiança dels mercats cap a la capacitat de l'economia espanyola de tornar el que deu (per cert, parlant d'aquest tema, no estan confonent especulació amb confiança? Jo crec que els inversors tenen clar que cobraran els seus diners amb un benefici molt important i per això compren deute espanyol però com tenen clar que li poden treure un bon benefici a la seua inversió, pressionen per aconseguir que els interessos siguen més alts). Però tenint en compter la situació actual, un augment de la "prima de riesgo" pot vindre perquè Espanya ha de pagar més per aconseguir finançament però també perquè hi una baixada als interessos que paga el país de referència actualmente a Europa, Alemanya. I ja la última cosa que no acabe d'entendre és més domèstica i té referència amb l'agument del dèficit per al 2011 al 8% per al conjunt de les administracions de l'Estat. Igual que passa amb la prima, aquest augment pot vindre per que s'ha gastat més del previst o perquè s'ha recaptat menys. El resultat és el mateix però possiblement el tractament no ha de ser el mateix. Ignorar l'origen del problema és el primer pas per no aconseguir trobar una solució. Si tenim un dèficit més gran del que esperàvem perquè els gastos han augmentat, aleshores les polítiques de contenció estan justificades, però si el problema és que els ingressos no han arribat aleshores les polítiques econòmiques deurien anar cap a reactivar l'economia per aconseguir assolir els objectius d'ingresos. Clar, sempre que no estiguen buscant excuses per destruir el sistema de protecció social que hem fet a Espanya i implantar un sistema diferent, més proper del del capitalisme primigeni de les acaballes del segle XIX.
